Dimensió interartística de la literatura: aportacions

Dimensió interartística de la literatura: aportacions: "Aquí podem posar allò que ens han aportat o aportaran la gent que ens ha guiat en el curs."

ME FA IL·LUSIÓ VEURE'L AQUÍ!

TANTES COSES...! DE QUÈ PARLO?

Ha passat tant temps...! i encara me sembla que molt més del que en realitat ha transcorregut, però he revisat les entrades i no n'he esborrada cap.Je,je! Potser veure els comentaris m'anima a continuar escrivint aquí però... d'art? de fotografia? de cine?. Poc a poc i un poquet de tot serà el millor. I per avui, ja basta!!! Jajaja! No estic entrenada però sí molt animada a seguir endavant.

M'encanta a mi la tardor, doncs posaré alguna foto dels colors que té!
bsoss!

A QUATRE DIES DE PASQUA

Encara han de començar les processons però m'avanço amb la imatge a la Resurrecció. No recordava aquesta obra de Rembrandt i de sobte me l'he trobada. Gaudiu-la idò si voleu!.

En realitat som agnòstica però crec que en aquest pas, un trocet de cel tendré guanyat encara que sigui més per qüestions "culturals" i no pas "cultuals" perquè no és fervor el que em mou, ni res religiós... A no ser que per a mi l'art s'hagi convertit en una qüestió religiosa i que a més va "in crescendo" quan com ara, tenc previst anar al Prado tres dies seguits la setmana que ve.

(Vegeu doncs que lo del diumenge de Pasqua passa a ser una excusa. Però passarà d'aquí a quatre dies. En realitat encara manquen els via crucis, la passió de Crist i en definitiva!.... Wooo!, sempre hem de sufrir abans de quelcom bo. No és així?.

No crec que faci panades ni robiols i és més, tenc tantes coses a fer que el que menys ganes tenc és de posar-me en aquest precís moment a planxar. I qui sap?. I si en algun miracle ho trobava demà tot planxat, llest i ben plegadet?. Bé, en realitat no deixaria d'apassionar-me per l'art, sigui religiós o profà.

Visquem amb humor, és essencial!

Per cert, l'obra data més o manco de 1640. BONES VACANCES!

Va de blocs i blogs

Desde sempre he escrit a blocs, sí, en bloquets de paper. Alguns han acabat romputs, altres amagats...De ben petita m'he dedicat a escriure vivències, pensaments i sentiments i això sense comptar amb els pocs articles d'art que vaig enviar a revistes i sempre em publicaven. Però vaig deixar-ho. Una llàstima. El temps!!.

En realitat no tenc res a dir que sigui molt concret, però si que gaudeixo d'una tranquil·litat retrobada que em fa sentir molt be. Això implica cuidar i viure tot allò que em fa sentir viva, que m'agrada i que "sempre" m'agradarà: els amics, l'art, el cine, la literatura.....i agraeixo profundament als meus amics l'haver "estat" vora meu durant un temps de circumstàncies adverses múltiples, algunes importants (i que no canviaran) i d'altres accessòries. SI, accessòries. Sembla mentida que de vegades una no vegi més enllà, sobretot quan el que en realitat desitja, és quelcom d'allò més superflu, allò que passat un espai curt de temps saps que no t'omplirà de cap manera ni una. Enfin...!

És molt gratificant el cuidar-se a una mateixa i mirar cap a dintre!.Si. I normalment ho faig, encara que en algunes ocasions pot costar més que en altres. Els "gremlins" ( i ells ja saben qui són més o manco, eje!) també m'han fet costat fins i tot sense saber-ho, encara que no et pots fiar massa de vegades perquè amb la seva edat, giren la truita sense que tu puguis saber per què. Però be... Els entenc. Jo a la seva edat era segurament per l'estil. Són etapes de la vida i no en queda d'altre que passar-les. En això estan ells. Dic però que sí, que d'oratge me'n han proporcionat.

I què més????. Joeeee, és que havia acabat l'entrada i m'ha fuit, l'he hagut de repetir i això em molesta.

Deia però que l'empenta més gran per agafar carrerilla me la dona sempre el meu fill, del quan n'estic molt orgullosa. Un caràcter independent (calco meu segons diuen ejeje! i jo ben satisfeta), inconformista però faner, entusiasta i més....Això de moment (tocaré fusta, eje!!!). Res més.

Una besada i una flor ara que ja és primavera
Paula

Algunos besos

Dice Alain Montadon en su libro "El beso" que su origen tiene lugar en el gesto de las primates que masticaban la comida para sus crias y las alimentaban boca a boca.

Pero bueeno...! lejos, muy lejos de esta situación y del ancestro...¿qué esconden ahora los besos?... Pero no los besos afectuosos, cordiales, semicariñosos o compasivos. No!, sino aquellos que desatan sensaciones de pasión, emociones profundas, liberadores de endorfinas, transportadores. Aquellos que no se acaban, que no terminan, que continúan , y que generan amor y tanto tanto placer.

Y aún más que lo que puedan esconder... A dónde van a parar???.

Almacénalos en algún sitio cuando se den. No los olvides (u olvídalos pero no los borres del disco duro). Son un aliento vital pensado a veces como irrepetible. O acaso es tan fácil experimentarlos así?... CREO QUE NO!.

Entonces aprovechando un momento de ánimo y por el placer de escribir: abro los sentidos, cierro a la vez los ojos y tomo este coctail químico, magnetismo espontáneo, único. Solo ahora!!!.

A saber a dónde irán!!!.

Be-sos!

Women in art

Cinc-cents anys de retrates. Millor publicar aquestes imatges que cinc-cents estats d'ànims.
Esper que us agradi